ACLARIM-NOS !
8 abril 2008
A l’hora de parlar d’escola inclusiva és obligat parlar de S.B. Stainback (2001) que defineix l’educació inclusiva com: el procés pel qual s’ofereix a tots els infants, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de continuar sent membre de la classe ordinària i d’aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l’aula. Més tard, basant-se en aquest principi,es redefineix l’escola inclusiva dient : tots els nens, fins i tot aquells que tenen discapacitats més severes, han de poder anar a l’escola de la seva comunitat amb el dret garantit de ser ubicat en una classe comuna.
En un primer estadi, alguns psicòlegs, se’ls encen la “llumeta”al sentir parlar d’alumnes sense distinció de capacitat i alumnes amb discapacitats severes dins l’aula. D’aquesta manera s’inícia el procés d’integració dels alumnes amb “discapacitat” dins les aules, els alumnes amb “discapacitat” són tractats com els demés alumnes i els mestres d’educació especial, fidels a la definició, els atenen en les aules junt amb els demés.
Així, el mot integració es confon amb inclusió; alguns entenen : inclusió d’alumnes amb “discapacitat “a les aules ordinàries en lloc d’integració. El resultat, tot i èsser positiu, confon el concepte d’escola inclusiva.
En un segon estadi, P. Pujolàs i J.R.Lago ( 2006), redefineixen : una escola inclusiva és aquella en la qual poden aprendre junts alumnes diferents, una escola que no exclou ningú, perquè no hi ha diferents categories d’estudiants, només hi ha una sola categoria d’alumnes, sense cap mena d’adjectius, que -evidentement- són diferents. A l’escola inclusiva només hi ha alumnes, a seques, sense adjectius; no hi ha alumnes corrents i alumnes especials, sinó simplement alumnes, cadascú amb les pròpies característiques i necessitats. La diversitat és un fet natural, és la normalitat: el més normal és que siguem diferents (afortunadament).
